¿Maten les escoles la creativitat?

Aquest és un vídeo que vam veure a la classe de COED i del qual en podem extreure moltes conclusions. Trobo que és francament interessant el que diu Ken Robinson en aquesta conferència i com ho diu. Així que, a continuació, m'agradaria fer una breu reflexió d'aquest discurs i, separadament, argumentar per què penso que és un bon comunicador.

Reflexió

Els nens tenen la capacitat extraordinària d'innovar, d'imaginar i crear. S'arrisquen, intenten i exploren nous terrenys sense por a equivocar-se. El problema és que, a mesura que van creixent, apareix en ells un sentiment de neguit, de por a equivocar-se, a errar, a suspendre, al fracàs. I aquest sentiment creix cada vegada més a causa del model educatiu actual. Un model en el qual l'error és considerat un fracàs personal, de manera que augmenta en els nens la por al ridícul i a la inferioritat, ja que un nen que erra  sovint se'l considera inferior i això fa que se senti ridícul entre la resta.

Amb aquest sistema educatiu s'està eliminant la creativitat dels infants i s'està malgastant el seu talent interior, sense deixar temps a que el descobreixin i el desenvolupin. En poques paraules: se'ls estan tallant les ales.

Com bé diu Ken Robinson en el seu discurs, tot sistema educatiu del planeta té la mateixa jerarquia de matèries: per una banda estan les matemàtiques i les llengües al cap damunt de tot, entre mig humanitats i, per últim, les arts. I aquestes últimes, per la seva banda, també estan jerarquitzades: en un primer nivell, trobem l'art i la música i, en segon terme, el drama i la dansa. 

Amb aquest sistema és gairebé impossible que un infant que neix amb talent per ser ballarí acabi desenvolupant-lo, ja que segurament els seus educadors li tallaran les ales molt abans que ho aconsegueixi. És a dir, per molt que tingui aquest talent ocult, els seus mestres s'ocuparan de desviar el seu interès per la dansa cap a matèries com les matemàtiques o les llengües, que estan considerades de més prestigi. D'aquesta manera els infants estan predestinats pel seu sistema educatiu a ser coses que no volen ser i a estudiar coses que no els ajuden a desenvolupar el seu talent interior. 

El gran problema és que quan aquests nens tinguin trenta anys tindran una magnífica carrera i un treball amb el qual no seran feliços i no s'hi sentiran a gust, ja que no serà el que realment volen fer. I tot això a causa de no deixar-los desenvolupar les seves capacitats interiors i anul·lar-los la creativitat.

A banda d'això, Ken Robinson també diu que l'educació es basa en dues idees: 1. Les matèries més útils per al treball estan al cap damunt de tot i 2. L'habilitat acadèmica ha arribat a dominar la nostra visió de la intel·ligència.

Amb aquestes dues idees es pot concloure que no s'estan fent les coses bé. Principalment perquè s'està valorant com a prioritat l'adquisició d'un treball abans que la felicitat i la realització personal. Aquest fet és important perquè és només quan fem allò que ens satisfà i ens omple plenament l'ànima que ens hi sentim bé i a gust. Així doncs, estudiar per obtenir un treball en què sabem que no hi estarem a gust és un error i un fracàs personal.

Penso que això hauria de canviar, ja que tots naixem amb un talent ocult i tenim una vida per descobrir-lo, però això només és possible amb espai i temps. És la tasca més important de la nostra vida i la que més ens enriqueix, però no li donem el valor que té degut a la mala educació que hem rebut en aquest àmbit. 

Caldria començar per deixar explorar, imaginar i crear als nens, de manera que, poc a poc, anessin desenvolupant aquest talent interior. I, sobretot, mai fer-los sentir que, a mesura que creixen, perden aquest talent i, així com qui res, deixar que se'ls en vagi de les mans. Cal cuidar-lo amb cura i anar-lo treballant per extreure'n tot el seu potencial. 

Veure l'error d'una manera negativa ja és un error.

Comunicació

Considero a Ken Robinson com un bon comunicador pels  motius següents:

-S'expressa amb claredat

-És breu i concís amb el que diu

-Sap quan restar en silenci i quan parlar

-Té una bona vocalització i una parla fluïda

-El seu to de veu no és monòton, va variant

-Interactua amb el públic

-Fa ús de l'humor per captar l'atenció dels seus oients

-Fa ús de la retòrica

-Gesticula correctament

-Es mou en l'espai (no massa, però suficient)

-Repeteix allò que és important

-Dóna al públic la sensació que gaudeix fent el que fa

-Somriu i mostra una postura agradable