Reflexió

“El día de hoy no se volverá a repetir. Vive intensamente cada instante, lo que no significa alocadamente; sino mimando cada situación, escuchando a cada compañero, intentando realizar cada sueño positivo, buscando el éxito del otro; y examinándote de la asignatura fundamental: el Amor. Para que un día no lamentes haber malgastado egoístamente tu capacidad de amar y dar vida."

Aquesta frase és d'una pel·lícula titulada "El club de los poetas muertos" la qual trobo fascinant. Sempre m'ha agradat pel fet que el missatge que intenta transmetre és sincer i clar, com s'exemplifica en la cita de més adalt. 

Per la meva part, jo penso el mateix. Cal que visquem intensament el present que estem vivint, gaudint de cada moment, cuidant els petits detalls del dia a dia, aquells detalls que analitzats puntualment en la seva essència no són res però que en conjunt i al llarg del temps arriben a significar moltíssim. Cal que cuidem les relacions personals i els llaços entre nosaltres, que valorem a cada company i alhora ens valorem a nosaltres mateixos, cal que respectem, tot i que no ens respectin, hem de saber controlar les situacions.

Sovint reflexiono sobre la importància de tenir metes a la vida o "petits somnis" per complir que perseguim dia a dia...Crec que sense aquestes metes la vida no seria tan emocionant, tenim el do d'imaginar i això és el que ens fa arribar tan lluny a la vida. Imaginem situacions que potser en un futur no passaran però que desitjaríem que fos així i gràcies a aquest desig i aquesta imaginació poc a poc construïm més possibilitats de que passin. Imaginar és l'art de crear, inventar, construir i el millor de tot això és que ningú mai no podrà treure'ns aquest do ni podrà fer miques tots els somnis que hem creat, perquè són dins nostre, per sempre més. 

És per això, entre moltes altres coses, que aprecio els nens. Ells tenen la capacitat infinita d'imaginar i els és molt fàcil fer-ho, per molt que els ensorrin els somnis que han creat saben àgilment reconstruir-los. Quan creixem i ens fem adults, poc a poc aquest art creatiu desapareix i som cada vegada més vulnerables i dèbils, ens ensorren els somnis contínuament i ens costa molt crear-ne de nous. És per això que animo a tothom qui llegeixi això, que no tingui vergonya de mostrar-se tal com és, que no tingui por d'ensenyar als altres el nen que porta dins i que mai perdi les ganes d'imaginar i seguir creant somnis.