Últimament, a classe de Plàstica, hem estat jugant amb l'experimentació de noves textures. Avui hem canviat d'activitat i hem tingut la llibertat de crear noves obres d'art.
L'activitat consistia bàsicament en posar títol a les dues obres, ja seques, que vam pintar el dia passat amb ceres i pintura. La peculiaritat de l'activitat, però, estava en què, retallant i enganxant sobre una cartolina del color triat, modifiquéssim una de les dues obres a fi de fer-la més original. Una vegada modificada l'obra, calia posar-li un títol.
La primera la vaig titular Primavera inesperada i la segona La mar moguda.
Amb aquesta tasca m'he adonat dels diferents punts de vista que una mateixa cosa pot tenir, ja que la distribució dels retalls en la cartolina no era contemplada igual per mi que per la resta de les meves companyes de taula i a l'inrevés. Quan alguna de nosaltres tenia dubtes sobre com col·locar les diferents peces retallades, ens ajudàvem i ens donàvem les nostres respectives opinions. Fent això, m'he adonat que la distribució d'aquests elements en l'espai depèn molt del caràcter i l'estat anímic de la persona, ja que això pot fer que la composició sigui molt alegra o, del contrari, molt trista.
En acabar la classe he estat pensant en aquests dos fenòmens que han succeït a Plàstica i hi he trobat certa similitud amb algunes teories d'alguns antics filòsofs que m'agradaria compartir:
El Perspectivisme
El perspectivisme és una teoria creada per Friedrich Nietzsche, un filòsof vitalista del segle XIX, les teories del qual van influir molt en el pensament del segle XX.
![]() |
| Pàgina web d'on s'extreu |
Aquesta teoria defensa que no hi ha una sola veritat, sinó que allò que nosaltres anomenem "veritat" és el resultat de la nostra manera de veure el món, que és personal i diferent de la resta. Nietzsche destaca que una veritat única és impossible i que tothom interpreta el món a partir de les seves experiències vitals que l'han conduït a pensar així. Per tant, tots tenim diverses perspectives d'una mateixa realitat.
Aquest gran pensador al que jo, personalment, admiro va escriure algunes frases que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, ja que penso que no les podem deixar passar.
"Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los "cómos"
"Todo lo que se hace por amor, se hace más allá del bien y del mal"
"Los que más han amado al hombre le han hecho siempre el máximo daño. Han exigido de él lo imposible, como todos los amantes"
L'emotivisme moral
Aquesta postura filosòfica sorgeix a partir del filòsof empirista David Hume (s.XVIII) que proposa una moral basada en les emocions.
![]() |
| Pàgina web d'on s'extreu |
En la seva teoria ètica explica que el motor de les nostres accions no és la raó , sinó el sentiment. I, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment, sinó del sentiment. D'aquesta manera, sempre acabarem fent allò que el nostre interior ens marqui, guiant-nos per dos tipus de sentiments: el d'aprovació i el de desaprovació. El sentiment d'aprovació ens indica que una cosa és bona i el de desaprovació, que és dolenta.
Hume afirma que per determinar si una cosa és bona o dolenta seguim els camins del plaer i l'utilitat, a fi de desaprovar o aprovar tal acció.
D'aquest filòsof és molt interessant la seva teoria ètica, però trobo que té altres teories encara millors, com ara la de la relació causal.
Aquí us deixo un document que us pot ser de molta ajuda i, si us interessa el tema, podeu aprendre molt: http://edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/H/Hume,%20David%20-%20El%20tratado%20de%20la%20naturaleza.pdf
Algunes frases significatives a citar:
"La belleza de las cosas existe en el espíritu del que las contempla"
"Los hombres más arrogantes son los que generalmente están equivocados, otorgan toda la pasión a sus puntos de vista sin una apropiada reflexión"
"Las causas y efectos no pueden descubrirse por la razón, sino por la experiencia"
"Podemos cambiar el nombre de las cosas, pero su naturaleza y acción sobre la mente nunca cambian"




No hay comentarios:
Publicar un comentario