4t dia de la SAE

Ens trobem al 4t dia de la SAE, el dia més emocionant per a la majoria de nosaltres. Avui és el dia en què hem pogut assistir a un centre escolar o una escola bressol per tenir un primer contacte amb els petits durant tot un dia. Normalment, aquesta activitat durava dos dies per poder gaudir plenament del que aquests infants ens poden donar i ensenyar, però aquest any no ha estat possible perquè ahir es va convocar una vaga general.

Prèviament al dia d'avui, cada tutor de seminari va assignar als seus alumnes un centre on anar a passar al dia i un acompanyant de 3r d'Infantil. En el meu seminari, dirigit per l'Antonia Carbonell, vam seguir aquests passos i em va ser assignada l'escola Claret de Barcelona, un centre privat de caràcter religiós fundat el 1871.

Per la zona en què visc, ja coneixia aquesta escola i l'havia visitat alguna que altra vegada. Sempre m'ha semblat una escola curiosa, ja que està adherida a una església de la qual en forma part. Aquesta escola engloba des de l'etapa d'Infantil fins a Batxillerat i obre les seves portes a tots els pares i mares que hi vulguin acudir. És, doncs, una escola molt acollidora i propera a les famílies, tret que crida l'atenció en primera instància. 

Després de tenir clar quin centre em tocaria, se'm va assignar una padrina de 3r a partir d'un acte d'apadrinament que va tenir lloc dies enrere. Aquesta noia és la Berta Vila, amb qui he pogut compartir una de les millors experiències de la meva vida i a la qual li estic molt agraïda. A més, ens vam trobar que a l'escola on aniríem de pràctiques també hi anaven l'Andrea, una noia de 1r d'Infantil de matins, i la Marta, una noia de 3r i antiga amiga. Aquest fet va fer-me especial il·lusió, ja que feia anys que no veia a la Marta.

En arribar a l'escola, els nens van començar a entrar a l'aula com cada matí. La Berta ja els havia dit que jo vindria, però tot i així al principi estaven una mica cohibits. Aquesta timidesa els va durar poc, ja que de seguida van venir a explicar-me mil i una històries sense cap vergonya. Tenien una innocència als ulls meravellosa i unes ganes de jugar, d'explicar coses i de transmetre amor tan pura...La veritat és que no pensava pas que seria així, van agafar confiança molt ràpid i tot plegat va ser increïble. 

Durant el matí, els nens van fer diverses activitats: Cantar cançons, jugar als racons, fer religió, Bits, esmorzar, sortir al pati i fer una mica de psicomotricitat. Les classes que fan al Claret són molt dinàmiques i la mestra, Isabel, tracta molt bé als seus infants i no els fa estar-se interminablement asseguts a la cadira, sinó que moltes vegades els deixa llibertat per fer allò que vulguin i jugar. Aquests infants de P-3, de la classe dels Pingüins però, no s'estaven mai quiets. Comentava la Isabel que és genial veure'ls moure's així, tan àgilment per l'espai i té raó, són uns nens molt espavilats i inquiets, com ha de ser.

Després de tot el matí a l'aula, hem tingut una llarga estona de descans per anar a dinar amb la Marta i l'Andrea. En acabar, hem tornat a l'aula i ens hem posat a treballar, ja que a la tarda es feia una activitat divertidíssima pels infants (i pels mestres també!!!): pintar amb les mans. 

Com que no hi havia espai suficient per a tots els nens i nenes, mentre uns pintaven, els altres jugaven i així s'anaven tornant. L'única explicació de la mestra ha estat: "Feu el que vulgueu però no podeu utilitzar els pinzells, ja que són per les mestres" i, de seguida, els nens s'han posat a pintar amb les mans com si fossin autèntics pintors. Alguns, amb timidesa, posaven els dits dins la pintura i suaument els deixaven lliscar pel full en blanc, mentre que altres hi posaven tota la mà i els braços fins i tot, deixant el full sense cap espai en blanc. Tan els que pintaven amb timidesa com els més atrevits eren artistes i pintaven amb el cor.

En acabar les pintures, els nens han treballat els números i les lletres. La mestra i les ajudants ens hem quedat molt sorpreses que l'Hector, un dels nens, se sabés gairebé totes les lletres amb només tres anys. La ment dels infants no té límits i només cal donar-los la confiança necessària perquè després et demostrin coses impressionants com aquesta. Totes ens hem quedat bocabadades. 

Per últim, els hem posat les jaquetes i motxilles i els han vingut a recollir les famílies amb molta il·lusió.

Aquest ha estat el meu primer dia de pràctiques, tot i que em deixo moltíssimes coses, però són tantes les sensacions i emocions que he sentit que no podria explicar-les amb paraules. De fet, tot ha estat molt bonic i no hi ha res que hagi trobat dolent del dia d'avui. La meva companya Berta m'ha tractat d'allò més bé i m'ha explicat tot el que necessitava saber i els nens, per la seva part, m'han aportat moltes i moltes coses que creia oblidades. Aquest dia m'ha fet molt feliç i, per fi, estic del tot segura que aquesta és la meva professió.

Moltes gràcies Berta.