Teoria del color

Al llarg d'aquesta setmana, a classe de plàstica, hem estat treballant els colors i les seves característiques, així com també les classes de síntesi del color.

Hi ha tres tipus de síntesi: 

-Síntesi additiva: Es realitza quan unim llums de colors. Així doncs, si unim els colors primaris (vermell, verd i blau) entre ells, obtindrem els següents colors, que seran els colors secundaris:

Vermell+verd=groc

Vermell+blau=magenta

verd+blau=blau cian

I si sumem els tres colors primaris en proporció igual (vermell+verd+blau), obtindrem llum blanca. 

-Síntesi subtractiva: Es realitza quan unim pigments de colors, és a dir, el color com a pintura. En aquesta síntesi tenim com a colors primaris el magenta, blau cian i el groc. D'aquests, se n'extreuen els secundaris: 

Magenta+groc=vermell

Magenta+blau cian=blau

Groc+blau cian=verd

I si sumem els tres colors primaris d'aquesta síntesi en proporció igual (magenta+blau cian+groc), obtindrem el negre.

-Síntesi partitiva: Es realitza quan juxtaposem superfícies de color. 

Característiques del color

Les característiques del color són el to, la saturació i la lluminositat.

El to el tenen tots els colors i és el mateix color en estat pur. Per això, quan observem variacions dins del cercle cromàtic, diem que hi ha un canvi de to d'un color respecte un altre.

La saturació és la intensitat de cada color. Per exemple, diem que el blanc, el negre i els grisos són colors saturats al 0%; mentre que els colors del cercle cromàtic estan saturats al 100%. Això és perquè blanc, negre i gris no tenen la mateixa intensitat que tenen els colors del cercle cromàtic.

La lluminositat és la claredat o la foscor d'un color. Aquesta claredat o foscor la determinarem fent una comparació amb l'escala de grisos.

Una vegada superada la teoria, donem pas a la pràctica. A classe, se'ns va proposar fer el cercle cromàtic, mitjançant gots amb diferents pintures de colors. Una vegada vam haver fet el cercle, se'ns va demanar que trobéssim dos colors, un derivat del blau i l'altre del marró. Per fer-ho, havíem d'anar barrejant els diferents colors acuradament, pensant quines barreges s'aproparien més al color demanat.

Finalment, vam trobar el color que volíem. A continuació deixo algunes fotografies del procés:

Per explicar la part teòrica, m'he basat en els apunts de plàstica fets per la Roser (professora de plàstica) i per la següent pàgina web: http://naturpixel.com/2011/08/17/tono-saturacion-y-luminosidad/

Gliffy

Avui, a GTIC, a més de treballar amb el programa Cmap Tools, també hem treballat amb Gliffy, una eina online molt útil. A primera vista és semblant al Cmap Tools, ja que ens permet dissenyar diagrames, que són semblants als mapes conceptuals. No obstant això, Gliffy ens ofereix molta diversitat de formes geomètriques, connectors i, fins i tot, plantes per dissenyar cases amb les seves respectives estàncies i mobles. Aquesta és una eina interessant si es vol treballar online, sense necessitat de descarregar-se cap programa. Tot i així, Gliffy només permet crear un màxim de cinc documents.

Per crear un mapa d'organigrames amb Gliffy, primer de tot cal que anem a la pàgina web http://www.gliffy.com/ i cliquem sobre "provar Gliffy online". A partir d'aquí podrem començar a crear en un full quadriculat el nostre disseny.

A diferència d'altres programes, Gliffy només permet crear un compte d'usuari una vegada ja s'ha desat el document. Quan ja ens hem enregistrat, només caldrà que posem el nostre e-mail i contrasenya cada vegada que vulguem accedir-hi. 

Personalment, em sembla més pràctic i més fàcil d'utilitzar que el Cmap Tools, ja que mostra de manera senzilla i per categories els diversos objectes a l'esquerra del full de càlcul.

A més, una vegada ja tenim el nostre disseny fet, podem anar a "Fitxer" i donar-li a exportar de manera que ens transformi l'arxiu en JPEG i puguem penjar-lo al nostre bloc.

A continuació us en penjo el meu. L'he basat en un exemple que hem fet a classe sobre els passos que s'han de seguir per creuar un semàfor:

Per explicar què és Gliffy m'he basat en la informació de la següent pàgina: http://tecnologia7.net/servicios-web/gliffy-com-disenar-diagramas-online/#axzz2CiGLrIZG

Cmap Tools

Avui a classe de GTIC hem estat treballant amb un programa que serveix per crear i editar mapes conceptuals. Aquest tipus de mapes són molt útils ja que estan estructurats en forma de xarxa que connecta moltes coses, igual que el nostre sistema neuronal. D'aquesta manera, aquest tipus d'esquemes ens permeten captar la informació més ràpid i d'una manera més clara. 

Cmap Tools ens ofereix des de plantilles llestes per utilitzar fins a figures geomètriques, fletxes, connectors...És una eina molt completa que ens lliura moltes possibilitats. A més, ens permet canviar la mida de la lletra, el tamany, el color, la curvatura de les fletxes, etc. 

Per crear un mapa conceptual amb Cmap Tools només cal que instal·lem el programa i fem doble clic en la pantalla d'inici. A continuació se'ns obrirà un quadradet on podrem escriure el que vulguem. Després cal que aquest quadradet el connectem a un altre mitjançant les fletxes o connectors i els verbs que els enllacin. És tan fàcil com anar creant connectors entre els diversos quadradets i una vegada haguem acabat el nostre mapa conceptual, l'exportem i el pengem al nostre bloc. 

A continuació us en deixo el que he fet a classe. Tracta del Dinar de Nadal, tema proposat pel Jordi Simón:

Per explicar una mica que és el Cmap Tools m'he basat en la informació de la següent pàgina: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cmap_Tools

5è dia de la SAE (Part II)

La segona i última activitat de la SAE consistia en un concert anomenat Com sona? per a l'etapa d'infantil. Aquest concert l'hem fet a l'aula de música del nostre centre i el portaven quatre nois, que tocaven diferents instruments, i una noia, que cantava. Dos dels membres del grup eren ex-alumnes de Blanquerna. 

Aquest ha estat un concert dedicat als més petits i diferent a molts altres. La noia que cantava també utilitzava elements plàstics per explicar allò que estava cantant. Per exemple: si cantava una cançó d'ocellets, tenia dos petits ocells a les mans; si cantava una cançó d'una barqueta, tenia un vaixell de paper i una peça de roba blava que representaven la barca i el mar, etc. 

Ha estat una activitat molt divertida, ja que no només hem pogut escoltar com cantava i tocaven instruments diversos, sinó que, a més, hem pogut ballar cançons que coneixíem en grup. Així com interactuar amb els diferents membres del concert.

La gràcia d'aquesta activitat és que els nens reconeguin les cançons i això els inciti a ballar-les i cantar-les amb els seus companys/es. A més, aquesta és una activitat molt enriquidora a nivell anímic, ja que permet als nens omplir-se d'il·lusió i alegria treballant dues matèries molt importants i imprescindibles en el seu dia a dia: la música i la plàstica. 

A continuació i per acabar us deixo la pàgina web d'aquest grup perquè hi feu un cop d'ull i unes fotografies i vídeos de l'activitat: http://www.comsona.cat/

5è dia de la SAE (Part I)

Avui és el 5è i últim dia de la SAE, un dia molt complet en el qual hem fet dues activitats molt diferents. La primera, ha estat una conferència de Jaume Cela titulada El mestre del futur. Aquesta primera activitat ha estat molt interessant, ja que a seminari estem llegint el llibre Va de mestres que és també d'aquest autor. Trobo que Jaume Cela diu coses molt importants i que avui en dia no tothom té en compte a l'hora d'educar als infants. Són coses que durant el dia a dia podem passar per alt però que tenen un gran fons i estan estretament lligades amb la part més emocional de l'home. Per tant, penso que és necessari que cada futur mestre les sàpiga i recordi. A continuació us en penjo un petit resum:

Els verbs que Jaume Cela considera més importants i que han d'aparèixer en qualsevol centre educatiu són:

-Acollir sense condicions i parcialment. No podem rebutjar a cap criatura.

-Mostrar la complexitat del món. El mestre no pot excloure res de la realitat, l'ha de mostrar TOTA, tal i com és. 

-Acompanyar als nostres alumnes en el seu procés de descobriment del món.

Procurar donar-los estabilitat emocional. I, si no es pot, s'ha de fer veure que s'estima al nen. Això millora el coneixement.

-Motivar. La cultura de l'esforç. Motivar el coneixement dels alumnes d'aquells temes que han de conèixer i saber per enfrontar-se al món. Crear un espai en què l'alumne se senti motivat pel coneixement.

-Tenir capacitat d'escoltar als alumnes i veure què és allò que ens volen dir. L'escola de l'excel·lència és aquella en què els mestres intenten que els nens desenvolupin les seves capacitats. 

Escoltar és refer la nostra experiència a partir de la que ens explica l'altre. És important no jutjar pel que pensem que un nen és, sinó pel que ens diu.

-Ajudar a fer preguntes. L'alumne no ha de tenir por a equivocar-se i els mestres l'han d'incentivar a que pregunti tot allò que no ha entès per enriquir el seu coneixement.

-Donar autonomia. Els alumnes han de poder dissenyar el seu propi projecte de vida. Educar en la llibertat.

-Responsabilitat. Fer als nenes responsables de la seva vida.

-Obrir portes a la realitat i al món (parlar de la vida actual).

-Valorar el coneixement.

-No malmetre l'autoestima dels nostres alumnes. Fer que se sentin segurs amb allò que fan.

-Tenir paciència i saber esperar.

-Tenir sentit de l'humor.

La conferència va finalitzar amb un gran vídeo del musical 7 novias para 7 hermanos en què una noia educava a uns nois perquè se sabessin comportar davant de les noies. A continuació el vídeo:

 

4t dia de la SAE

Ens trobem al 4t dia de la SAE, el dia més emocionant per a la majoria de nosaltres. Avui és el dia en què hem pogut assistir a un centre escolar o una escola bressol per tenir un primer contacte amb els petits durant tot un dia. Normalment, aquesta activitat durava dos dies per poder gaudir plenament del que aquests infants ens poden donar i ensenyar, però aquest any no ha estat possible perquè ahir es va convocar una vaga general.

Prèviament al dia d'avui, cada tutor de seminari va assignar als seus alumnes un centre on anar a passar al dia i un acompanyant de 3r d'Infantil. En el meu seminari, dirigit per l'Antonia Carbonell, vam seguir aquests passos i em va ser assignada l'escola Claret de Barcelona, un centre privat de caràcter religiós fundat el 1871.

Per la zona en què visc, ja coneixia aquesta escola i l'havia visitat alguna que altra vegada. Sempre m'ha semblat una escola curiosa, ja que està adherida a una església de la qual en forma part. Aquesta escola engloba des de l'etapa d'Infantil fins a Batxillerat i obre les seves portes a tots els pares i mares que hi vulguin acudir. És, doncs, una escola molt acollidora i propera a les famílies, tret que crida l'atenció en primera instància. 

Després de tenir clar quin centre em tocaria, se'm va assignar una padrina de 3r a partir d'un acte d'apadrinament que va tenir lloc dies enrere. Aquesta noia és la Berta Vila, amb qui he pogut compartir una de les millors experiències de la meva vida i a la qual li estic molt agraïda. A més, ens vam trobar que a l'escola on aniríem de pràctiques també hi anaven l'Andrea, una noia de 1r d'Infantil de matins, i la Marta, una noia de 3r i antiga amiga. Aquest fet va fer-me especial il·lusió, ja que feia anys que no veia a la Marta.

En arribar a l'escola, els nens van començar a entrar a l'aula com cada matí. La Berta ja els havia dit que jo vindria, però tot i així al principi estaven una mica cohibits. Aquesta timidesa els va durar poc, ja que de seguida van venir a explicar-me mil i una històries sense cap vergonya. Tenien una innocència als ulls meravellosa i unes ganes de jugar, d'explicar coses i de transmetre amor tan pura...La veritat és que no pensava pas que seria així, van agafar confiança molt ràpid i tot plegat va ser increïble. 

Durant el matí, els nens van fer diverses activitats: Cantar cançons, jugar als racons, fer religió, Bits, esmorzar, sortir al pati i fer una mica de psicomotricitat. Les classes que fan al Claret són molt dinàmiques i la mestra, Isabel, tracta molt bé als seus infants i no els fa estar-se interminablement asseguts a la cadira, sinó que moltes vegades els deixa llibertat per fer allò que vulguin i jugar. Aquests infants de P-3, de la classe dels Pingüins però, no s'estaven mai quiets. Comentava la Isabel que és genial veure'ls moure's així, tan àgilment per l'espai i té raó, són uns nens molt espavilats i inquiets, com ha de ser.

Després de tot el matí a l'aula, hem tingut una llarga estona de descans per anar a dinar amb la Marta i l'Andrea. En acabar, hem tornat a l'aula i ens hem posat a treballar, ja que a la tarda es feia una activitat divertidíssima pels infants (i pels mestres també!!!): pintar amb les mans. 

Com que no hi havia espai suficient per a tots els nens i nenes, mentre uns pintaven, els altres jugaven i així s'anaven tornant. L'única explicació de la mestra ha estat: "Feu el que vulgueu però no podeu utilitzar els pinzells, ja que són per les mestres" i, de seguida, els nens s'han posat a pintar amb les mans com si fossin autèntics pintors. Alguns, amb timidesa, posaven els dits dins la pintura i suaument els deixaven lliscar pel full en blanc, mentre que altres hi posaven tota la mà i els braços fins i tot, deixant el full sense cap espai en blanc. Tan els que pintaven amb timidesa com els més atrevits eren artistes i pintaven amb el cor.

En acabar les pintures, els nens han treballat els números i les lletres. La mestra i les ajudants ens hem quedat molt sorpreses que l'Hector, un dels nens, se sabés gairebé totes les lletres amb només tres anys. La ment dels infants no té límits i només cal donar-los la confiança necessària perquè després et demostrin coses impressionants com aquesta. Totes ens hem quedat bocabadades. 

Per últim, els hem posat les jaquetes i motxilles i els han vingut a recollir les famílies amb molta il·lusió.

Aquest ha estat el meu primer dia de pràctiques, tot i que em deixo moltíssimes coses, però són tantes les sensacions i emocions que he sentit que no podria explicar-les amb paraules. De fet, tot ha estat molt bonic i no hi ha res que hagi trobat dolent del dia d'avui. La meva companya Berta m'ha tractat d'allò més bé i m'ha explicat tot el que necessitava saber i els nens, per la seva part, m'han aportat moltes i moltes coses que creia oblidades. Aquest dia m'ha fet molt feliç i, per fi, estic del tot segura que aquesta és la meva professió.

Moltes gràcies Berta.

3r dia de la SAE

Com que avui s'ha convocat una vaga general, no hem pogut assistir a l'activitat que temps enrere s'havia previst i que era l'estada a un centre de pràctiques, conjuntament amb el 4t dia. Tot i així, els nostres tutors/es ens han proposat fer una visita a una entitat d'interès públic i de caire educatiu. 

La visita podia ser en grups o individual i podíem triar des de museus fins a parcs d'atraccions o el zoològic. 
La Gemma, la Judith i jo ens hem reunit i hem decidit anar al CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de Barcelona, situat molt a prop de la nostra Facultat. 
Ens hem trobat a les 11h a l'entrada i hem iniciat el nostre recorregut pel museu.
Primer de tot, hem visitat l'exposició de Tecno Revolució de la primera planta. Aquesta era una exposició que mostrava l'evolució de les tecnologies en els últims anys fins a l'actualitat. Ha estat molt interessant, ja que era molt visual i tenia una gran quantitat de jocs en els quals hi podien participar petits i grans. A més, també hi havia diversos models d'objectes tecnològics, com mòbils o màquines d'escriure, ordenats de més antics a més actuals. D'aquesta manera mostraven l'evolució de les tecnologies i com, a mesura que passen els anys, aquesta evolució és més ràpida i eficaç. A continuació us penjo les fotografies de l'exposició:

En aquesta fotografia, per exemple, es mostren les instruccions d'un joc molt entretingut per a nens i adults. Es tracta d'un tub amb una bola dins que els dos participants han d'intentar fer arribar al costat contrari. Aquesta bola només es mou d'una banda a una altra segons el funcionament de la nostra ment. Per exemple, si la nostra ment està en blanc i estem relaxats, la bola arribarà a l'altre costat sense problemes. En canvi, si estem inquiets i no ens concentrem, la bola es quedarà quieta i serà més susceptible a que l'altre la mogui. 
A més, aquesta part de l'exposició tenia una pantalla en què es projectava l'activitat cerebral dels dos participants, mostrant així qui guanyava i com s'aconseguia aquesta victòria. Un joc realment interessant.

Aquí podem veure l'evolució dels mòbils i de les màquines d'escriure en els últims anys.

Després de visitar aquesta exposició, hem fet un cop d'ull a la resta de la planta i hem contestat a un qüestionari per millorar l'exposició anterior.
A les 12h, hem anat al Planetari, situat a la segona planta. Allà hem gaudit d'una presentació en 3D titulada "Som astrònoms". En aquesta presentació d'aproximadament 20 minuts es donava informació interessant sobre l'Univers i l'actualitat. Primer ens han explicat què eren els astrònoms i què feien i, després, ens han convidat a explorar l'Univers i els seus components. Seguidament, ens han explicat tot de curiositats i dades rellevants de les últimes investigacions en l'espai i de la teoria del Big-Bang. Per finalitzar la presentació al Planetari, hem vist una Aurora Boreal preciosa. 

Una vegada hem sortit del Planetari, ens hem tornat a dirigir a la primera planta, on hem aprofundit molt més. Hem entrat al Bosc Inundat, una reproducció a grans mides d'un bosc tropical, de clima càlid i humit i amb uns animals molt exòtics. Els animals eren majoritàriament peixos de tota classe, des de piranyes fins a mantes. També hi havia però, ocells, cocodrils, serps, capibares, cuques, formigues, etc. 
Cada X temps, queia aigua del sostre a mode de cortina i amb gran intensitat, tot simulant una pluja tropical.

En sortir del Bosc Inundat, ens hem dedicat a explorar la primera planta, ja que ens ha semblat la més interessant. Entre d'altres estances, hem estat una bona estona a la "roca de gel", on hem deixat la nostra petjada ben marcada.

A continuació us deixo algunes fotografies de la nostra visita. Del Planetari no n'hi ha cap, ja que no deixaven fer-ne:

2n dia de la SAE

Seguint amb la setmana de la SAE, avui teníem una activitat diferent. Es tractava de fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i participar en el taller assignat, en el meu cas: "Històries i relleus". Per a molts suposo que serà una activitat avorrida però per a mi, que estimo i admiro l'art profundament, és tot un encant. I, precisament per això, l'he trobada una visita massa curta pel meu gust. Tot i així, sé que l'objectiu d'aquesta activitat no era contemplar les diferents obres d'art, sinó informar-nos com treballen els museus els diferents temes per als més petits.

La veritat és que ja havia estat al MNAC fa un any però m'ha fet molta il·lusió tornar-hi i retrobar-me amb autèntiques obres d'art que creia oblidades. 

Quan hem arribat al MNAC, ens hem dividit en grups en relació amb el tema que ens havia tocat. Així doncs, com el meu tema era "Històries i relleus", anava en aquest grup. 

Per començar, la noia que ens feia de guia era la que em va fer de guia a la visita de l'any passat i m'agrada molt com s'expressa i connecta amb el públic. Això ha fet que la visita hagi estat més interessant.

Primer de tot, ens ha explicat que, normalment, aquestes visites les fan per a nens de P-4 i P-5 i que és molt important haver parlat prèviament amb la mestra/e per saber si han treballat abans el tema que es farà o no, ja que depenent d'això, s'enfoca d'una manera o d'una altra. També ens ha remarcat molt que els excessos no són bons, és a dir, que tan haver treballat molt el tema a classe és dolent, ja que els nens saben masses coses i no paren d'intervenir, com no haver-lo treballat gens, ja que els nens no saben de què se'ls està parlant i no entenen el que se'ls diu. El que és clau a l'hora de guiar una visita com aquesta per a etapes d'infantil és jugar molt amb el factor sorpresa i l'experimentació, és a dir, donar als nens l'oportunitat que experimentin amb els diferents sentits allò que se'ls diu en paraules.

Hem vist, doncs, que en el taller "Històries i relleus" es treballa l'escultura amb tot el que comporta (elements, materials, tècniques...) a partir de preguntes que es fan als infants, de contes i històries, de la música i la plàstica i de posar en pràctica allò que han après experimentant.

Les preguntes més freqüents que se'ls fan són: Què tenim davant? (els nens haurien de respondre: escultures!!!), però, aquestes escultures, són iguals entre elles? (haurien de respondre que no), i això per què és? (aquí s'hauria de desencadenar tot el tema dels materials i la tècnica emprada, és a dir, com s'han treballat). A partir d'aquí, es poden utilitzar diferents contes o jocs per tal que els nens es familiaritzin amb el tema que se'ls presenta.

Una vegada la guia ens ha explicat com són les visites i tallers per a nens d'infantil al MNAC, ens ha demanat que ens poséssim a la pell dels infants i hem fet diverses activitats: hem jugat amb plastilina al ritme de la música, treballant així les diverses formes del material i com incidia la nostra acció en les coses i les feia canviar (concepte ja treballat a l'assignatura de plàstica), hem fet veure que érem ballarines de ferro (imitant l'escultura de Pablo Gargallo), hem jugat amb les diferents formes que podem fer amb el cos, hem fet veure que érem diversos materials, etc. Tot això ens ha servit per treballar els materials, les tècniques, les sensacions, etc. en relació al tema principal que era el relleu de l'escultura. 

A continuació us deixo algunes fotografies d'obres d'art que m'han cridat l'atenció, bé sigui perquè hem parlat d'elles durant la visita o perquè simplement m'han agradat:

I, ara, per últim, un vídeo del taller que hem fet:

1r dia de la SAE

Per començar la SAE, hem fet una activitat molt dinàmica, marcada pel professor Juan Josep, i en relació al model d'Educació Física que ell ens ha ensenyat.

L'activitat consistia en trobar-nos al Baixador de Vallvidrera, fins al qual hauríem arribat amb ferrocarrils, i començar tot una excursió en grups de deu per la zona muntanyosa que ens portaria a Sant Cugat. El recorregut era pautat i cada grup tenia un mapa que indicava quin camí seguir i unes preguntes determinades per a cada espai en què ens trobéssim. 

Tot i que en Juanjo va dir que seria un recorregut molt senzill i sense cap mena de dificultat, el meu grup vam trigar unes quatre hores en arribar i vam haver de parar diverses vegades. Això que era un recorregut fàcil no ho tinc tan clar, ja que al llarg de la primera part hi havia moltes pujades rocoses, fang, aigua, etc. Tot i això, ha estat una excursió molt divertida en què hem col·laborat molt els uns amb els altres i ens ha servit per conèixer-nos millor, ja que hi havia molta gent de l'A que no coneixia, així com gent del B que he conegut més a fons. Penso que entre totes hem fet un gran equip.

Quan hem arribat a Sant Cugat, després de passar per tot tipus d'aventures (tacar-nos totes, mullar-nos, portar una motxilla plena d'oli...), estàvem molt cansades i ens hem assegut a berenar al Viena amb la resta de companys. Ha estat un moment idoni, en un lloc acollidor i càlid com és el Viena, en què tots hem pogut compartir les nostres experiències i, sobretot, riure molt!

Penso que hem assolit tots els objectius que volia en Juanjo: Hem rigut, ens ho hem passat bé, hem superat les dificultats en equip, ens hem ajudat els uns als altres, ens hem auto-superat, hem treballat totes les capacitats i habilitats, hem respectat les normes del joc, hem entès la importància de saber participar sense rivalitat en una activitat i hem guanyat, sí, TOTS hem guanyat en finalitzar el recorregut, hem guanyat un berenar amb la millor companyia i les millors experiències. 

Gràcies Juanjo i gràcies a tots companys i companyes per aquesta gran excursió que ens ha unit tant! A continuació us deixo algunes fotografies que hem fet durant el camí. 

  

  

La majoria d'imatges que hi han aquí han estat fetes amb la càmera de la Judith Montañés i la Sílvia Marigó, només la de l'arbre és amb la meva càmera.

La SAE

Avui comença la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. Aquesta és una setmana molt esperada pels estudiants de primer curs, ja que s'hi fan una pila d'activitats en relació amb el que estem estudiant. Aproximadament, hi ha una activitat per matèria i no s'assisteix al centre ni es fan les classes habituals, sinó que les diverses activitats tenen lloc a l'exterior. No obstant això, també hi ha algunes activitats que es realitzen a l'interior del centre.

Aquí us faré un breu resum de les activitats marcades per la setmana:

Dilluns 12: Excursió per Vallvidrera (Ed. Física)

Dimarts 13: Visita al MNAC i estada al taller Històries en relleu (Ed. Visual i Plàstica)

Dimecres 14: Visita a alguna entitat d'interès públic i educatiu (De manera individual i independent a causa de la vaga general convocada)

Dijous 15: Seguiment d'una alumna de 3r curs en un dia de pràctiques habitual en el seu centre.

Divendres 16: Conferència El mestre del futur de Jaume Cela (COED) i concert Com sona? (Música)             

Desolació, de Joan Alcover

Pàgina web de la imatge

Avui m'agradaria parlar-vos d'un poema molt emotiu que el nostre professor de COED, Josep Maria Vila, va llegir-nos l'altre dia a classe. Feia temps que volia penjar-lo i avui, mirant blocs dels meus companys, l'he vist publicat al bloc de la Sara Planell i m'ha vingut a la memòria. 

Aquest poema és de Joan Alcover i Maspons, poeta, assagista i polític mallorquí (1854-1926). Com a tal, aquest poeta va conduir la seva poesia cap a l'interior, fent així poemes de reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana. Aquesta temàtica està estretament lligada a la tràgica vida que portava, ja que va tenir cinc fills dels quals se li van morir quatre i només li sobrevisqué el més petit de tots. A més, també va perdre la seva primera dona, Rosa Pujol i Guarch, amb qui havia tingut els tres primers fills.

Arran de les dramàtiques vivències de l'autor, en sorgiren les següents rimes:

DESOLACIÓ

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, 

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; 

mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí 

obert i sense entranyes, que de la soca resta; 

cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa, 

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, 

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; 

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort. 

Joan Alcover i Maspons.

REFLEXIÓ

Aquest és un poema que m'ha arribat al cor per la seva emotivitat i la seva sinceritat. He volgut destacar algunes frases de l'autor que penso que arriben a l'ànima dels seus lectors d'una manera impactant. 

En aquesta poesia Joan Alcover marca un ara i un després en la seva persona. Primerament, recorda qui va ser amb "Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta" (expressa la felicitat dels temps passats, del que abans era). A continuació, i molt sobtadament, explica per què ja no és feliç com ho era abans: "mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí" (expressa el dolor i el patiment dels fets esdevinguts, que el deixaren desolat i que el partiren fins al fons de la seva ànima). Ara ve una de les millors parts, per a mi, del poema: "Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi" (aquí expressa el dol i la pèrdua dels seus fills i dona, indica que s'ha quedat sol i que ha vist amb amargor com aquells qui més estimava anaven marxant. D'aquesta manera, ha vist com marxava la millor part d'ell, és a dir, els que més s'estimava). "I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort" (aquí l'autor expressa l'amargor dels seus dies en vida, se sent esclau a la Terra. Tot i que senti la sang córrer per les seves venes, ell desitja marxar amb els seus). I, per últim, una de les parts més emotives i impactants del poema: "Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort" (en aquesta part del poema l'autor ens expressa la seva única voluntat de vida, la de mantenir vius  aquells que han mort. Gràcies a ell, que és viu, els que són morts poden ser recordats i això consta en la seva vida mostrant-ne la meitat d'ell mateix, perquè l'altra meitat pertany al record dels qui avui no estan amb ell. D'aquesta manera, les ferides que mostra de cara als altres són el reflex de les pèrdues que ha patit i que ja formen part d'ell). 

  

Windows Movie Maker

Windows Movie Maker és un programa que permet la creació i l'edició de vídeos, així com la seva publicació en xarxes com Facebook o Youtube de manera gratuïta. Forma part de la gama de serveis de Windows Essentials i és  molt simple quant a contingut, però també molt senzill d'utilitzar.

Per crear un vídeo amb Movie Maker només cal anar al programa i, després d'haver creat una carpeta amb els arxius seleccionats que col·locarem al vídeo, adjuntar-los en l'espai en què s'indica (normalment en un espai blanc). A partir d'aquí, fent servir les animacions o el menú d'inici podrem variar la forma i el contingut del nostre vídeo, així com també retallar, desplaçar o dividir les seves parts. A més, podem treure-li el soroll ambiental que ja incorporava el vídeo només baixant el volum a la pestanya on posa "vídeo" i introduir-hi una música de fons. La música la podem regular a partir de la pestanya on posa "música" i baixar-la o pujar-la tot desplaçant un botó.

Quan ja tenim el vídeo muntat, podem posar-li un títol, una llegenda i crèdits  mitjançant el botó de "títol", "llegenda" o "crèdits" de l'inici.

Per acabar, podem penjar-lo directament a Youtube, fer-ne una còpia i alguna cosa més clicant a mà dreta de l'inici en l'icona corresponent.

A continuació us penjaré el vídeo que vaig crear a classe de GTIC juntament amb la meva companya Clara Teixidor.

Per explicar què és el Movie Maker m'he basat en la informació de la següent pàgina: http://es.wikipedia.org/wiki/Windows_Movie_Maker

Si voleu crear un vídeo amb fotografies i música i no sabeu ben bé com fer-ho, a la següent web s'explica detalladament i amb imatges perquè ningú se'n perdi cap detall. És molt útil per als principiants que just s'estan iniciant en aquest món virtual: http://es.kioskea.net/faq/6737-windows-live-movie-maker-crear-video-con-fotos-y-musica

I, si el que voleu és un vídeo on s'expliqui pas per pas com fer una pel·lícula o vídeo amb Movie Maker, aquí us penjo el següent:

El cas d'Amanda Todd

Avui estic aquí per parlar-vos de la història d'una adolescent Canadiense de 15 anys que es va suïcidar el passat 10 d'octubre a causa de "ciber-bullying". 

La jove estudiant de Port Coquitlam havia ensenyat els seus pits quan només tenia 12 anys a un usuari d'un xat que li havia demanat que li fes un show a través de la web cam. L'usuari en qüestió va penjar la fotografia dels seus pits un any després a la popular xarxa social de Facebook, on tots els seus amics i companys de classe van veure-la. 

Després d'aquest esdeveniment públic, Amanda Todd va patir depressió i atacs de pànic i va optar per refugiar-se en l'alcohol i les drogues. La família, per la seva part, va decidir mudar-se i canviar-la d'escola. Tot i així, cada vegada que canviava d'ambient la fotografia reapareixia de nou en moments inesperats i feia que hagués de repetir tot el procés.

Al setembre, l'adolescent va penjar un vídeo a la plataforma de Youtube on anava passant cartolines blanques amb lletres negres explicant el que havia passat i anunciant el seu posterior suïcidi. El 10 d'octubre va morir.

Aquest tema ha provocat un escàndol social i ha commocionat a milions de persones. El govern s'està plantejant aplicar el càstig penal al ciber-bullying. 

A continuació us deixo la pàgina web del diari El mundo, on trobareu la notícia sencera. 

http://www.elmundo.es/america/2012/10/17/noticias/1350498777.html

També us adjunto el vídeo de què us he parlat i us animo a que el veieu i reflexioneu sobre la crueltat d'algunes persones d'avui en dia:

Pintem, retallem i enganxem.

Últimament, a classe de Plàstica, hem estat jugant amb l'experimentació de noves textures. Avui hem canviat d'activitat i hem tingut la llibertat de crear noves obres d'art. 

L'activitat consistia bàsicament en posar títol a les dues obres, ja seques, que vam pintar el dia passat amb ceres i pintura. La peculiaritat de l'activitat, però, estava en què, retallant i enganxant sobre una cartolina del color triat, modifiquéssim una de les dues obres a fi de fer-la més original. Una vegada modificada l'obra, calia posar-li un títol. 

La primera la vaig titular Primavera inesperada i la segona La mar moguda.

Amb aquesta tasca m'he adonat dels diferents punts de vista que una mateixa cosa pot tenir, ja que la distribució dels retalls en la cartolina no era contemplada igual per mi que per la resta de les meves companyes de taula i a l'inrevés. Quan alguna de nosaltres tenia dubtes sobre com col·locar les diferents peces retallades, ens ajudàvem i ens donàvem les nostres respectives opinions. Fent això, m'he adonat que la distribució d'aquests elements en l'espai depèn molt del caràcter i l'estat anímic de la persona, ja que això pot fer que la composició sigui molt alegra o, del contrari, molt trista.

A més, trobo interessant el fet que per a molts de nosaltres, jo inclosa, que ens donin una opinió pot modificar lleugerament la nostra composició però, al final, sempre acabem fent allò que nosaltres creiem que és el correcte. 

En acabar la classe he estat pensant en aquests dos fenòmens que han succeït a Plàstica i hi he trobat certa similitud amb algunes teories d'alguns antics filòsofs que m'agradaria compartir:

El Perspectivisme 

El perspectivisme és una teoria creada per Friedrich Nietzsche, un filòsof vitalista del segle XIX, les teories del qual van influir molt en el pensament del segle XX. 

Pàgina web d'on s'extreu

Aquesta teoria defensa que no hi ha una sola veritat, sinó que allò que nosaltres anomenem "veritat" és el resultat de la nostra manera de veure el món, que és personal i diferent de la resta. Nietzsche destaca que una veritat única és impossible i que tothom interpreta el món a partir de les seves experiències vitals que l'han conduït a pensar així. Per tant, tots tenim diverses perspectives d'una mateixa realitat. 

Aquest gran pensador al que jo, personalment, admiro va escriure algunes frases que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, ja que penso que no les podem deixar passar. 

"Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los "cómos"

"Todo lo que se hace por amor, se hace más allá del bien y del mal" 

"Los que más han amado al hombre le han hecho siempre el máximo daño. Han exigido de él lo imposible, como todos los amantes"

L'emotivisme moral

Aquesta postura filosòfica sorgeix a partir del filòsof empirista David Hume (s.XVIII) que proposa una moral basada en les emocions. 

Pàgina web d'on s'extreu

En la seva teoria ètica explica que el motor de les nostres accions no és la raó , sinó el sentiment. I, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment, sinó del sentiment. D'aquesta manera, sempre acabarem fent allò que el nostre interior ens marqui, guiant-nos per dos tipus de sentiments: el d'aprovació i el de desaprovació. El sentiment d'aprovació ens indica que una cosa és bona i el de desaprovació, que és dolenta. 

Hume afirma que per determinar si una cosa és bona o dolenta seguim els camins del plaer i l'utilitat, a fi de desaprovar o aprovar tal acció.

D'aquest filòsof és molt interessant la seva teoria ètica, però trobo que té altres teories encara millors, com ara la de la relació causal.

Aquí us deixo un document que us pot ser de molta ajuda i, si us interessa el tema, podeu aprendre molt: http://edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/H/Hume,%20David%20-%20El%20tratado%20de%20la%20naturaleza.pdf

Algunes frases significatives a citar:

"La belleza de las cosas existe en el espíritu del que las contempla"

"Los hombres más arrogantes son los que generalmente están equivocados, otorgan toda la pasión a sus puntos de vista sin una apropiada reflexión"

"Las causas y efectos no pueden descubrirse por la razón, sino por la experiencia"

"Podemos cambiar el nombre de las cosas, pero su naturaleza y acción sobre la mente nunca cambian"