Hola a tots i totes! Avui em dedicaré a fer una reflexió de la classe de música d'aquesta tarda.
Primer de tot hem après una cançó nova titulada "La pedreta". Amb aquesta i la de "Quinze són quinze" ja van dos que en sabem. Al principi, penso que la gran majoria hem pensat que no seríem capaços d'arribar a notes tan altes, que eren les que requeria la cançó. Tot i així, ho hem fet força bé i entre tots junts ens hem ajudat a afinar i arribar als tons més aguts.
Després d'haver-la cantat un parell de vegades la nostra professora ens ha proposat un joc que consistia en anar-nos passant uns coixinets a mesura que portàvem la pulsació. Semblava fàcil, però segons si el cant era més lent o més ràpid disminuia o incrementava la velocitat a la que passàvem els coixinets.
Penso que amb aquest joc ens hem divertit molt i a mi, com a molts altres companys, m'ha ajudat a obrir-me més als altres i agafar més confiança.
D'altra banda, aquest joc permet al nen la possibilitat de cantar a la vegada que passa la pedra i així donar més sentit a la pròpia cançó.
Per últim, he volgut compartir un video on es veu clarament aquest joc en què un es posa al mig mentre els altres canten i es passen la pedreta. Quan s'acaba la cançó, aquell qui està al mig ha d'endevinar qui dels seus companys té la pedreta.
"Los niños son el recurso más importante del mundo y la mejor esperanza para el futuro." (John Fitzgerald Kennedy 1917-1963)
No hay comentarios:
Publicar un comentario