Abans de marxar m'agradaria deixar-vos un poema que ens ha llegit avui a classe el nostre professor de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital), Josep Maria.
Penso que és un poema molt bonic que arriba directament a la nostre part dreta del cervell que comentàvem l'altre dia a classe, la de les emocions i els sentiments. A més, és un poema molt adient pel moment polític en què ens trobem. Així que, com bé diu Miquel Martí i Pol: "tot està per fer i tot és possible", jo afegeixo: "sempre i quan ho fem tots plegats".
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciàven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus
d’un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls
ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia que ens posem
per jersei o per corbata quan sortim al carrer.
Tenim a penes el que tenim i prou:
l’espai d’història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus
d’un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls
ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia que ens posem
per jersei o per corbata quan sortim al carrer.
Tenim a penes el que tenim i prou:
l’espai d’història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Aquest és un poema complex que dóna peu a moltes interpretacions, aquí jo hi deixo la meva:
Amb aquest poema el que crec que l'autor ens està dient és que ens manifestem. Veig amb claredat que a l'escriure'l adopta dos estats d'ànim diferents: un primer de tristesa, malenconia i cert pesimisme, que va des del començament fins a "i amb molts miralls mig estrafem la vida"; i un segon ple d'optimisme, d'acceptació i de lluita (des de "De res no ens val l'enyor..." fins al final). Aquest canvi d'estat es fa visible amb les següents frases: "De res no ens val l'enyor o la complanta..." (amb això ens està volent dir: deixeu enrere tots aquells sentiments que us impedeixin seguir lluitant), "Tenim a penes el que tenim i prou..." (aquí trobem unes paraules molt clares d'acceptació i conformisme, ja que per començar a crear quelcom primer cal que valorem el que tenim per poc que sigui), "Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu..." (paraules que indiquen el manifest, cridar qui som sense pors) i "I en acabat, que cadascú es vesteixi [...] que tot està per fer i tot és possible" (amb aquestes últimes paraules Miquel Martí i Pol mostra l'esperança, la llum al final del túnel, la iniciativa que hem de prendre per arribar al que volem, el treball en equip, l'ambició i l'optimisme de pensar que encara és possible un món millor).
Des de la meva perspectiva aquest és un poema ple de sentiments i, com ja he dit abans, amb moltes interpretacions depenent de qui el llegeixi. A mi em transmet molta força i positivisme i, sobretot, un missatge molt clar: mai s'ha de perdre l'esperança, mai s'ha de renunciar, s'ha de seguir lluitant dia a dia fins aconseguir allò que un vol.
Per acabar us deixo un recull de frases significatives:
"Cuando pierdas, no te fijes en lo que has perdido, sino en lo que te queda por ganar"
"Sólo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo a fracasar" (Pablo Coelho)
"La única lucha perdida es la que se abandona"
"Cada trecho recorrido enriquece al peregrino y lo acerca un poco más a hacer realidad sus sueños" (Pablo Coelho)
"Cuando buscamos el tesoro, nos damos cuenta de que el camino es el propio tesoro" (Pablo Coelho)
_____________________________________________
1. http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/autor/miquel-marti-i-pol_297.html
![]() |
| Miquel Martí i Pol (1929-2003)1 |
Amb aquest poema el que crec que l'autor ens està dient és que ens manifestem. Veig amb claredat que a l'escriure'l adopta dos estats d'ànim diferents: un primer de tristesa, malenconia i cert pesimisme, que va des del començament fins a "i amb molts miralls mig estrafem la vida"; i un segon ple d'optimisme, d'acceptació i de lluita (des de "De res no ens val l'enyor..." fins al final). Aquest canvi d'estat es fa visible amb les següents frases: "De res no ens val l'enyor o la complanta..." (amb això ens està volent dir: deixeu enrere tots aquells sentiments que us impedeixin seguir lluitant), "Tenim a penes el que tenim i prou..." (aquí trobem unes paraules molt clares d'acceptació i conformisme, ja que per començar a crear quelcom primer cal que valorem el que tenim per poc que sigui), "Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu..." (paraules que indiquen el manifest, cridar qui som sense pors) i "I en acabat, que cadascú es vesteixi [...] que tot està per fer i tot és possible" (amb aquestes últimes paraules Miquel Martí i Pol mostra l'esperança, la llum al final del túnel, la iniciativa que hem de prendre per arribar al que volem, el treball en equip, l'ambició i l'optimisme de pensar que encara és possible un món millor).
Des de la meva perspectiva aquest és un poema ple de sentiments i, com ja he dit abans, amb moltes interpretacions depenent de qui el llegeixi. A mi em transmet molta força i positivisme i, sobretot, un missatge molt clar: mai s'ha de perdre l'esperança, mai s'ha de renunciar, s'ha de seguir lluitant dia a dia fins aconseguir allò que un vol.
Per acabar us deixo un recull de frases significatives:
"Cuando pierdas, no te fijes en lo que has perdido, sino en lo que te queda por ganar"
"Sólo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo a fracasar" (Pablo Coelho)
"La única lucha perdida es la que se abandona"
"Cada trecho recorrido enriquece al peregrino y lo acerca un poco más a hacer realidad sus sueños" (Pablo Coelho)
"Cuando buscamos el tesoro, nos damos cuenta de que el camino es el propio tesoro" (Pablo Coelho)
_____________________________________________
1. http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/autor/miquel-marti-i-pol_297.html
