1r dia de la SAE

Per començar la SAE, hem fet una activitat molt dinàmica, marcada pel professor Juan Josep, i en relació al model d'Educació Física que ell ens ha ensenyat.

L'activitat consistia en trobar-nos al Baixador de Vallvidrera, fins al qual hauríem arribat amb ferrocarrils, i començar tot una excursió en grups de deu per la zona muntanyosa que ens portaria a Sant Cugat. El recorregut era pautat i cada grup tenia un mapa que indicava quin camí seguir i unes preguntes determinades per a cada espai en què ens trobéssim. 

Tot i que en Juanjo va dir que seria un recorregut molt senzill i sense cap mena de dificultat, el meu grup vam trigar unes quatre hores en arribar i vam haver de parar diverses vegades. Això que era un recorregut fàcil no ho tinc tan clar, ja que al llarg de la primera part hi havia moltes pujades rocoses, fang, aigua, etc. Tot i això, ha estat una excursió molt divertida en què hem col·laborat molt els uns amb els altres i ens ha servit per conèixer-nos millor, ja que hi havia molta gent de l'A que no coneixia, així com gent del B que he conegut més a fons. Penso que entre totes hem fet un gran equip.

Quan hem arribat a Sant Cugat, després de passar per tot tipus d'aventures (tacar-nos totes, mullar-nos, portar una motxilla plena d'oli...), estàvem molt cansades i ens hem assegut a berenar al Viena amb la resta de companys. Ha estat un moment idoni, en un lloc acollidor i càlid com és el Viena, en què tots hem pogut compartir les nostres experiències i, sobretot, riure molt!

Penso que hem assolit tots els objectius que volia en Juanjo: Hem rigut, ens ho hem passat bé, hem superat les dificultats en equip, ens hem ajudat els uns als altres, ens hem auto-superat, hem treballat totes les capacitats i habilitats, hem respectat les normes del joc, hem entès la importància de saber participar sense rivalitat en una activitat i hem guanyat, sí, TOTS hem guanyat en finalitzar el recorregut, hem guanyat un berenar amb la millor companyia i les millors experiències. 

Gràcies Juanjo i gràcies a tots companys i companyes per aquesta gran excursió que ens ha unit tant! A continuació us deixo algunes fotografies que hem fet durant el camí. 

  

  

La majoria d'imatges que hi han aquí han estat fetes amb la càmera de la Judith Montañés i la Sílvia Marigó, només la de l'arbre és amb la meva càmera.

La SAE

Avui comença la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. Aquesta és una setmana molt esperada pels estudiants de primer curs, ja que s'hi fan una pila d'activitats en relació amb el que estem estudiant. Aproximadament, hi ha una activitat per matèria i no s'assisteix al centre ni es fan les classes habituals, sinó que les diverses activitats tenen lloc a l'exterior. No obstant això, també hi ha algunes activitats que es realitzen a l'interior del centre.

Aquí us faré un breu resum de les activitats marcades per la setmana:

Dilluns 12: Excursió per Vallvidrera (Ed. Física)

Dimarts 13: Visita al MNAC i estada al taller Històries en relleu (Ed. Visual i Plàstica)

Dimecres 14: Visita a alguna entitat d'interès públic i educatiu (De manera individual i independent a causa de la vaga general convocada)

Dijous 15: Seguiment d'una alumna de 3r curs en un dia de pràctiques habitual en el seu centre.

Divendres 16: Conferència El mestre del futur de Jaume Cela (COED) i concert Com sona? (Música)             

Desolació, de Joan Alcover

Pàgina web de la imatge

Avui m'agradaria parlar-vos d'un poema molt emotiu que el nostre professor de COED, Josep Maria Vila, va llegir-nos l'altre dia a classe. Feia temps que volia penjar-lo i avui, mirant blocs dels meus companys, l'he vist publicat al bloc de la Sara Planell i m'ha vingut a la memòria. 

Aquest poema és de Joan Alcover i Maspons, poeta, assagista i polític mallorquí (1854-1926). Com a tal, aquest poeta va conduir la seva poesia cap a l'interior, fent així poemes de reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana. Aquesta temàtica està estretament lligada a la tràgica vida que portava, ja que va tenir cinc fills dels quals se li van morir quatre i només li sobrevisqué el més petit de tots. A més, també va perdre la seva primera dona, Rosa Pujol i Guarch, amb qui havia tingut els tres primers fills.

Arran de les dramàtiques vivències de l'autor, en sorgiren les següents rimes:

DESOLACIÓ

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, 

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; 

mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí 

obert i sense entranyes, que de la soca resta; 

cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa, 

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, 

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; 

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort. 

Joan Alcover i Maspons.

REFLEXIÓ

Aquest és un poema que m'ha arribat al cor per la seva emotivitat i la seva sinceritat. He volgut destacar algunes frases de l'autor que penso que arriben a l'ànima dels seus lectors d'una manera impactant. 

En aquesta poesia Joan Alcover marca un ara i un després en la seva persona. Primerament, recorda qui va ser amb "Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta" (expressa la felicitat dels temps passats, del que abans era). A continuació, i molt sobtadament, explica per què ja no és feliç com ho era abans: "mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí" (expressa el dolor i el patiment dels fets esdevinguts, que el deixaren desolat i que el partiren fins al fons de la seva ànima). Ara ve una de les millors parts, per a mi, del poema: "Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi" (aquí expressa el dol i la pèrdua dels seus fills i dona, indica que s'ha quedat sol i que ha vist amb amargor com aquells qui més estimava anaven marxant. D'aquesta manera, ha vist com marxava la millor part d'ell, és a dir, els que més s'estimava). "I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort" (aquí l'autor expressa l'amargor dels seus dies en vida, se sent esclau a la Terra. Tot i que senti la sang córrer per les seves venes, ell desitja marxar amb els seus). I, per últim, una de les parts més emotives i impactants del poema: "Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort" (en aquesta part del poema l'autor ens expressa la seva única voluntat de vida, la de mantenir vius  aquells que han mort. Gràcies a ell, que és viu, els que són morts poden ser recordats i això consta en la seva vida mostrant-ne la meitat d'ell mateix, perquè l'altra meitat pertany al record dels qui avui no estan amb ell. D'aquesta manera, les ferides que mostra de cara als altres són el reflex de les pèrdues que ha patit i que ja formen part d'ell). 

  

Windows Movie Maker

Windows Movie Maker és un programa que permet la creació i l'edició de vídeos, així com la seva publicació en xarxes com Facebook o Youtube de manera gratuïta. Forma part de la gama de serveis de Windows Essentials i és  molt simple quant a contingut, però també molt senzill d'utilitzar.

Per crear un vídeo amb Movie Maker només cal anar al programa i, després d'haver creat una carpeta amb els arxius seleccionats que col·locarem al vídeo, adjuntar-los en l'espai en què s'indica (normalment en un espai blanc). A partir d'aquí, fent servir les animacions o el menú d'inici podrem variar la forma i el contingut del nostre vídeo, així com també retallar, desplaçar o dividir les seves parts. A més, podem treure-li el soroll ambiental que ja incorporava el vídeo només baixant el volum a la pestanya on posa "vídeo" i introduir-hi una música de fons. La música la podem regular a partir de la pestanya on posa "música" i baixar-la o pujar-la tot desplaçant un botó.

Quan ja tenim el vídeo muntat, podem posar-li un títol, una llegenda i crèdits  mitjançant el botó de "títol", "llegenda" o "crèdits" de l'inici.

Per acabar, podem penjar-lo directament a Youtube, fer-ne una còpia i alguna cosa més clicant a mà dreta de l'inici en l'icona corresponent.

A continuació us penjaré el vídeo que vaig crear a classe de GTIC juntament amb la meva companya Clara Teixidor.

Per explicar què és el Movie Maker m'he basat en la informació de la següent pàgina: http://es.wikipedia.org/wiki/Windows_Movie_Maker

Si voleu crear un vídeo amb fotografies i música i no sabeu ben bé com fer-ho, a la següent web s'explica detalladament i amb imatges perquè ningú se'n perdi cap detall. És molt útil per als principiants que just s'estan iniciant en aquest món virtual: http://es.kioskea.net/faq/6737-windows-live-movie-maker-crear-video-con-fotos-y-musica

I, si el que voleu és un vídeo on s'expliqui pas per pas com fer una pel·lícula o vídeo amb Movie Maker, aquí us penjo el següent:

El cas d'Amanda Todd

Avui estic aquí per parlar-vos de la història d'una adolescent Canadiense de 15 anys que es va suïcidar el passat 10 d'octubre a causa de "ciber-bullying". 

La jove estudiant de Port Coquitlam havia ensenyat els seus pits quan només tenia 12 anys a un usuari d'un xat que li havia demanat que li fes un show a través de la web cam. L'usuari en qüestió va penjar la fotografia dels seus pits un any després a la popular xarxa social de Facebook, on tots els seus amics i companys de classe van veure-la. 

Després d'aquest esdeveniment públic, Amanda Todd va patir depressió i atacs de pànic i va optar per refugiar-se en l'alcohol i les drogues. La família, per la seva part, va decidir mudar-se i canviar-la d'escola. Tot i així, cada vegada que canviava d'ambient la fotografia reapareixia de nou en moments inesperats i feia que hagués de repetir tot el procés.

Al setembre, l'adolescent va penjar un vídeo a la plataforma de Youtube on anava passant cartolines blanques amb lletres negres explicant el que havia passat i anunciant el seu posterior suïcidi. El 10 d'octubre va morir.

Aquest tema ha provocat un escàndol social i ha commocionat a milions de persones. El govern s'està plantejant aplicar el càstig penal al ciber-bullying. 

A continuació us deixo la pàgina web del diari El mundo, on trobareu la notícia sencera. 

http://www.elmundo.es/america/2012/10/17/noticias/1350498777.html

També us adjunto el vídeo de què us he parlat i us animo a que el veieu i reflexioneu sobre la crueltat d'algunes persones d'avui en dia:

Pintem, retallem i enganxem.

Últimament, a classe de Plàstica, hem estat jugant amb l'experimentació de noves textures. Avui hem canviat d'activitat i hem tingut la llibertat de crear noves obres d'art. 

L'activitat consistia bàsicament en posar títol a les dues obres, ja seques, que vam pintar el dia passat amb ceres i pintura. La peculiaritat de l'activitat, però, estava en què, retallant i enganxant sobre una cartolina del color triat, modifiquéssim una de les dues obres a fi de fer-la més original. Una vegada modificada l'obra, calia posar-li un títol. 

La primera la vaig titular Primavera inesperada i la segona La mar moguda.

Amb aquesta tasca m'he adonat dels diferents punts de vista que una mateixa cosa pot tenir, ja que la distribució dels retalls en la cartolina no era contemplada igual per mi que per la resta de les meves companyes de taula i a l'inrevés. Quan alguna de nosaltres tenia dubtes sobre com col·locar les diferents peces retallades, ens ajudàvem i ens donàvem les nostres respectives opinions. Fent això, m'he adonat que la distribució d'aquests elements en l'espai depèn molt del caràcter i l'estat anímic de la persona, ja que això pot fer que la composició sigui molt alegra o, del contrari, molt trista.

A més, trobo interessant el fet que per a molts de nosaltres, jo inclosa, que ens donin una opinió pot modificar lleugerament la nostra composició però, al final, sempre acabem fent allò que nosaltres creiem que és el correcte. 

En acabar la classe he estat pensant en aquests dos fenòmens que han succeït a Plàstica i hi he trobat certa similitud amb algunes teories d'alguns antics filòsofs que m'agradaria compartir:

El Perspectivisme 

El perspectivisme és una teoria creada per Friedrich Nietzsche, un filòsof vitalista del segle XIX, les teories del qual van influir molt en el pensament del segle XX. 

Pàgina web d'on s'extreu

Aquesta teoria defensa que no hi ha una sola veritat, sinó que allò que nosaltres anomenem "veritat" és el resultat de la nostra manera de veure el món, que és personal i diferent de la resta. Nietzsche destaca que una veritat única és impossible i que tothom interpreta el món a partir de les seves experiències vitals que l'han conduït a pensar així. Per tant, tots tenim diverses perspectives d'una mateixa realitat. 

Aquest gran pensador al que jo, personalment, admiro va escriure algunes frases que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, ja que penso que no les podem deixar passar. 

"Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los "cómos"

"Todo lo que se hace por amor, se hace más allá del bien y del mal" 

"Los que más han amado al hombre le han hecho siempre el máximo daño. Han exigido de él lo imposible, como todos los amantes"

L'emotivisme moral

Aquesta postura filosòfica sorgeix a partir del filòsof empirista David Hume (s.XVIII) que proposa una moral basada en les emocions. 

Pàgina web d'on s'extreu

En la seva teoria ètica explica que el motor de les nostres accions no és la raó , sinó el sentiment. I, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment, sinó del sentiment. D'aquesta manera, sempre acabarem fent allò que el nostre interior ens marqui, guiant-nos per dos tipus de sentiments: el d'aprovació i el de desaprovació. El sentiment d'aprovació ens indica que una cosa és bona i el de desaprovació, que és dolenta. 

Hume afirma que per determinar si una cosa és bona o dolenta seguim els camins del plaer i l'utilitat, a fi de desaprovar o aprovar tal acció.

D'aquest filòsof és molt interessant la seva teoria ètica, però trobo que té altres teories encara millors, com ara la de la relació causal.

Aquí us deixo un document que us pot ser de molta ajuda i, si us interessa el tema, podeu aprendre molt: http://edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/H/Hume,%20David%20-%20El%20tratado%20de%20la%20naturaleza.pdf

Algunes frases significatives a citar:

"La belleza de las cosas existe en el espíritu del que las contempla"

"Los hombres más arrogantes son los que generalmente están equivocados, otorgan toda la pasión a sus puntos de vista sin una apropiada reflexión"

"Las causas y efectos no pueden descubrirse por la razón, sino por la experiencia"

"Podemos cambiar el nombre de las cosas, pero su naturaleza y acción sobre la mente nunca cambian"

Creative Commons

Creative Commons es funda l'any 2001 però és un any més tard quan es llança als Estats Units. El seu principal fundador i president és Lawrence Lessig, professor de dret a la prestigiosa Universitat d'Standford, on actualment trobem ubicades les Creative Commons.  

Creative Commons (CC) és una organització sense propòsits comercials que permet donar a conèixer públicament treballs creatius de persones de tot arreu, fent així que aquestes comparteixin la seva creativitat amb la resta mitjançant unes llicències. 

Les llicències són els drets que té un autor d'un treball que ell ha fet i que els altres en fan un ús. Les més comunes són les següents: Programari gratuït (Freeware), programari de prova (Shareware) i programari comercial.

Creative Commons dóna l'opció de tenir alguns drets reservats, que decideix el propi autor. D'aquesta manera, trenca amb els antics extrems bàsics: Tots els drets reservats o totalment lliure. 

Clica aquí per veure la pàgina web

Amb tot això, s'intenten reduir les barreres legals per així poder compartir amb el major nombre de persones quelcom que els pugui ser útil d'una manera lliure, accessible i online. 

Alguns dels llocs web més comuns on trobar des d'imatges i vídeos fins a música de manera gratuïta, legal i lliure són: 

-Jamendo: http://www.jamendo.com/es/ (Música)

-CCMixter: http://ccmixter.org/ (Música)

-Fotopedia: http://www.fotopedia.com/ (Fotografies)

-Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page (Imatges)

-Flickr: http://www.flickr.com/ (Fotografies)

-Europeana: http://www.europeana.eu/portal/ (Llibres, pintures, pel·lícules...)

Creative Commons disposa de sis llicències diferents: 

Reconeixement (by): Totalment lliure, sense cap restricció. Ens permet explotar l'obra al complet i fer tot tipus d'accions amb aquesta. 

Reconeixement - NoComercial (by-nc): No permet fer cap ús comercial de l'obra. El que sí que permet és generar obres derivades. 

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet fer un ús comercial de l'obra original ni tampoc de les seves derivades, que tindran la mateixa llicència que l'original. 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet l'ús comercial d'aquestes obres ni tampoc generar-ne de derivades. 

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les seves possibles derivades. La distribució d'aquestes últimes cal que es faci respectant la llicència de l'original. 

Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no generar-ne de derivades. 

(Aquesta informació ha estat extreta de la pàgina següent: http://cat.creativecommons.org/llicencia/)

A continuació us adjunto un conjunt de pàgines que us poden ser útils si voleu saber-ne més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

http://creativecommons.org/

http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html

Per acabar, ja que hem parlat dels drets d'autor, m'agradaria esmentar que la fotografia de fons del meu bloc no l'he feta jo, l'he extreta d'internet (http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7870504_2527/llibre/index.php?section=2&page=61).