Teoria del color

Al llarg d'aquesta setmana, a classe de plàstica, hem estat treballant els colors i les seves característiques, així com també les classes de síntesi del color.

Hi ha tres tipus de síntesi: 

-Síntesi additiva: Es realitza quan unim llums de colors. Així doncs, si unim els colors primaris (vermell, verd i blau) entre ells, obtindrem els següents colors, que seran els colors secundaris:

Vermell+verd=groc

Vermell+blau=magenta

verd+blau=blau cian

I si sumem els tres colors primaris en proporció igual (vermell+verd+blau), obtindrem llum blanca. 

-Síntesi subtractiva: Es realitza quan unim pigments de colors, és a dir, el color com a pintura. En aquesta síntesi tenim com a colors primaris el magenta, blau cian i el groc. D'aquests, se n'extreuen els secundaris: 

Magenta+groc=vermell

Magenta+blau cian=blau

Groc+blau cian=verd

I si sumem els tres colors primaris d'aquesta síntesi en proporció igual (magenta+blau cian+groc), obtindrem el negre.

-Síntesi partitiva: Es realitza quan juxtaposem superfícies de color. 

Característiques del color

Les característiques del color són el to, la saturació i la lluminositat.

El to el tenen tots els colors i és el mateix color en estat pur. Per això, quan observem variacions dins del cercle cromàtic, diem que hi ha un canvi de to d'un color respecte un altre.

La saturació és la intensitat de cada color. Per exemple, diem que el blanc, el negre i els grisos són colors saturats al 0%; mentre que els colors del cercle cromàtic estan saturats al 100%. Això és perquè blanc, negre i gris no tenen la mateixa intensitat que tenen els colors del cercle cromàtic.

La lluminositat és la claredat o la foscor d'un color. Aquesta claredat o foscor la determinarem fent una comparació amb l'escala de grisos.

Una vegada superada la teoria, donem pas a la pràctica. A classe, se'ns va proposar fer el cercle cromàtic, mitjançant gots amb diferents pintures de colors. Una vegada vam haver fet el cercle, se'ns va demanar que trobéssim dos colors, un derivat del blau i l'altre del marró. Per fer-ho, havíem d'anar barrejant els diferents colors acuradament, pensant quines barreges s'aproparien més al color demanat.

Finalment, vam trobar el color que volíem. A continuació deixo algunes fotografies del procés:

Per explicar la part teòrica, m'he basat en els apunts de plàstica fets per la Roser (professora de plàstica) i per la següent pàgina web: http://naturpixel.com/2011/08/17/tono-saturacion-y-luminosidad/

Pintem, retallem i enganxem.

Últimament, a classe de Plàstica, hem estat jugant amb l'experimentació de noves textures. Avui hem canviat d'activitat i hem tingut la llibertat de crear noves obres d'art. 

L'activitat consistia bàsicament en posar títol a les dues obres, ja seques, que vam pintar el dia passat amb ceres i pintura. La peculiaritat de l'activitat, però, estava en què, retallant i enganxant sobre una cartolina del color triat, modifiquéssim una de les dues obres a fi de fer-la més original. Una vegada modificada l'obra, calia posar-li un títol. 

La primera la vaig titular Primavera inesperada i la segona La mar moguda.

Amb aquesta tasca m'he adonat dels diferents punts de vista que una mateixa cosa pot tenir, ja que la distribució dels retalls en la cartolina no era contemplada igual per mi que per la resta de les meves companyes de taula i a l'inrevés. Quan alguna de nosaltres tenia dubtes sobre com col·locar les diferents peces retallades, ens ajudàvem i ens donàvem les nostres respectives opinions. Fent això, m'he adonat que la distribució d'aquests elements en l'espai depèn molt del caràcter i l'estat anímic de la persona, ja que això pot fer que la composició sigui molt alegra o, del contrari, molt trista.

A més, trobo interessant el fet que per a molts de nosaltres, jo inclosa, que ens donin una opinió pot modificar lleugerament la nostra composició però, al final, sempre acabem fent allò que nosaltres creiem que és el correcte. 

En acabar la classe he estat pensant en aquests dos fenòmens que han succeït a Plàstica i hi he trobat certa similitud amb algunes teories d'alguns antics filòsofs que m'agradaria compartir:

El Perspectivisme 

El perspectivisme és una teoria creada per Friedrich Nietzsche, un filòsof vitalista del segle XIX, les teories del qual van influir molt en el pensament del segle XX. 

Pàgina web d'on s'extreu

Aquesta teoria defensa que no hi ha una sola veritat, sinó que allò que nosaltres anomenem "veritat" és el resultat de la nostra manera de veure el món, que és personal i diferent de la resta. Nietzsche destaca que una veritat única és impossible i que tothom interpreta el món a partir de les seves experiències vitals que l'han conduït a pensar així. Per tant, tots tenim diverses perspectives d'una mateixa realitat. 

Aquest gran pensador al que jo, personalment, admiro va escriure algunes frases que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, ja que penso que no les podem deixar passar. 

"Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los "cómos"

"Todo lo que se hace por amor, se hace más allá del bien y del mal" 

"Los que más han amado al hombre le han hecho siempre el máximo daño. Han exigido de él lo imposible, como todos los amantes"

L'emotivisme moral

Aquesta postura filosòfica sorgeix a partir del filòsof empirista David Hume (s.XVIII) que proposa una moral basada en les emocions. 

Pàgina web d'on s'extreu

En la seva teoria ètica explica que el motor de les nostres accions no és la raó , sinó el sentiment. I, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment, sinó del sentiment. D'aquesta manera, sempre acabarem fent allò que el nostre interior ens marqui, guiant-nos per dos tipus de sentiments: el d'aprovació i el de desaprovació. El sentiment d'aprovació ens indica que una cosa és bona i el de desaprovació, que és dolenta. 

Hume afirma que per determinar si una cosa és bona o dolenta seguim els camins del plaer i l'utilitat, a fi de desaprovar o aprovar tal acció.

D'aquest filòsof és molt interessant la seva teoria ètica, però trobo que té altres teories encara millors, com ara la de la relació causal.

Aquí us deixo un document que us pot ser de molta ajuda i, si us interessa el tema, podeu aprendre molt: http://edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/H/Hume,%20David%20-%20El%20tratado%20de%20la%20naturaleza.pdf

Algunes frases significatives a citar:

"La belleza de las cosas existe en el espíritu del que las contempla"

"Los hombres más arrogantes son los que generalmente están equivocados, otorgan toda la pasión a sus puntos de vista sin una apropiada reflexión"

"Las causas y efectos no pueden descubrirse por la razón, sino por la experiencia"

"Podemos cambiar el nombre de las cosas, pero su naturaleza y acción sobre la mente nunca cambian"

Jugant amb textures diferents

La passada classe de plàstica vam estar treballant les sensacions que teníem en tocar materials diversos de textures molt diferents. Els materials eren: fang molt líquid (marró fluix), fang més sòlid (marró fosc), pintura vermella amb sucre i pintura blava amb farina.

Les sensacions eren molt diferents depenent dels materials que es tocaven. El fang més sòlid, per exemple, transmetia rigidesa i consistència en agafar-lo, mentre que el fang més líquid donava la sensació d'efímer, fugisser i fluid. La pintura vermella amb sucre era estranya, no sabria com definir la sensació que em va produir. Era suau i delicada, però alhora era rugosa i pastosa. En canvi, la pintura blava amb farina tinc molt clar que era pastosa i densa.

Després d'haver tocat prou els materials i d'haver-los analitzat, va arribar l'hora de crear. La Roser ens va donar grans trossos de paper per experimentar  amb els materials i crear formes, moviments i colors diversos.

Em va ser molt útil que hi hagués fang sòlid, ja que així vaig poder crear formes amb volum que vaig voler representar com a dues boletes i un dònut. 

Les meves companyes de taula (Mònica, Silvia i Gemma) van pintar coses molt maques: cors, explosions de colors, estrelles...

La nostra obra d'art va ser molt abstracta, tot i que també hi havia signes i formes figuratives. La vam voler titular: "El món dels somnis i la fantasia". Aquest títol fou fruit dels colors i les màgiques explosions de pintura que hi van representar. També els dònuts i els dolços que jo vaig dissenyar van ser per a donar un toc de màgia i infantesa a l'obra.

Així és com va quedar:

Després d'haver-la creat vam anar a fer una ullada al que els nostres companys havien creat. 

La veritat és que tots havien fet uns murals molt ben pensats i molt creatius. Vam divertir-nos com nens jugant amb el fang i la pintura i va ser una activitat fantàstica per desconnectar i passar-nos-ho bé entre nosaltres!

Després d'aquesta activitat vam fer-ne una altra que va durar menys temps però que va estar molt bé. Al ritme de la música de Mozart vam haver de pintar sobre un full en blanc amb ceres de tots colors. El meu dibuix final va ser força simbòlic, més del que pensava. Tot el que hi vaig posar tenia algun sentit per a mi i fer-lo em va ajudar a ordenar alguns pensaments.

Penso que la música i la plàstica juntes poden fer arribar la creativitat a un nivell molt alt. Em va semblar una activitat genial.

Land Art

Com podreu deduir pel títol d'aquesta entrada, avui us parlaré del Land Art i de com l'hem anat treballant a l'assignatura de Visual i Plàstica. 

El Land Art o “art de la construcció del paisatge” va sorgir a finals dels anys seixanta a Estats Units. És una corrent artística que utilitza els espais naturals com a medis d’exposició de l’obra. És a dir, l’artista transforma l’espai natural en una obra d’art amb l’ajuda del seu pensament i les seves accions sobre aquest.

Els artistes més significatius d’aquesta vessant són Walter de Maria, Michael Heizer, Robert Morris, Nancy Holt, Charles Ross, Oppenheim, Christo, Ana Mendieta…entre d’altres.

A continuació podeu veure un exemple de Land Art:

Michael Heizer

Una vegada teníem clar què era el Land Art, a l'assignatura de Visual i Plàstica ens van proposar crear la nostra pròpia obra tenint en ment els referents d'aquest corrent artístic. 

Les obres les vam fer per grups d'entre quatre i cinc persones. En el meu cas érem quatre: La Mònica, la Gemma, la Silvia i jo, la Naomi. 

A l’hora de posar-nos a crear la nostra obra de Land Art no teníem molt clar el tema que volíem representar. No obstant això, a mida que anàvem ordenant els materials de la natura en l’espai, la nostra obra anava cobrant forma i sentit. Finalment, vam decantar-nos perquè el tema fos més abstracte que figuratiu, representant així les quatre estacions de l’any.

Vam triar un lloc tranquil, a l’ombra dels bancs del Cosmocaixa. La superfície on vam començar a crear la nostra obra va ser un terra llis, ja que no volíem que els nostres materials es confonguessin entre d’altres de la natura. Al principi vam pensar de fer-ho sobre l’aigua però no va ser possible, així que sota els bancs vam iniciar la nostra creació.

Vam decidir que fos una obra amb un punt d’abstracció a fi que l’observador pogués tenir la seva pròpia interpretació de les formes. Tot i així, nosaltres la vam titular les quatre estacions.

Amb aquesta obra, sobretot, el que volíem era transmetre una sèrie de sentiments: tranquil·litat, harmonia, calma, ordre, alegria...entre d’altres.

Els materials els vam seleccionar per separat. Cadascuna de nosaltres va portar un mínim de quatre materials diferents de la natura que després vam ajuntar i decidir què volíem fer.

Els materials eren els següents: fulles de colors i textures diferents, pedres, sorra de platja, branques, flors de colors vius (taronja, groc, blanc...), boletes vermelles, petxines de platja, boletes marrons, gespa i branques de pinassa.

Sobre la tècnica emprada, vam guiar-nos per les indicacions de la nostra professora Roser Rahola i vam anar afegint petits detalls naturals on ho crèiem convenient.

La composició de la nostra obra vam decidir que fos tancada però equilibrada. És a dir, que no tingués cap punt de fuga, sinó que tots els elements de l’obra tinguessin la mateixa importància.

Aquesta obra està formada per línies verticals (com ho són les branques) i per formes molt arrodonides (com ho poden ser les pedres o les fulles). Aquesta contraposició d’elements de forma punxeguda i arrodonida crea en l’obra una harmonia i equilibri, fent així que cada element tingui el seu significat dintre del conjunt.

Els colors juguen un paper molt important, ja que mostren les característiques de cada estació de l’any. Per exemple, l’hivern està compost per branques punxegudes i marrons que mostren la seva fredor i tristesa mentre que la primavera, en canvi, està composta per fulles verdes i flors de colors molt vius, que mostren la seva alegria i vitalitat.

Finalment aquí està el resultat final de la nostra creació de Land Art:

Silvia Marigó, Naomi Rios,  Gemma Sabater, Mònica Subires